• Facebook App Icon
  • Instagram App Icon
  • Twitter App Icon

PATRONAT DE LA PASSIÓ DE VILALBA

Vilalba dels Arcs es troba a 442 m d’altitud, al nord de la comarca de la Terra Alta. El nucli antic, de forma arrodonida, carrers estrets i irregulars, conserva encara un aire medieval.

 

La plaça Major té l’antiga casa de la vila, de mitjan segle XIX, la Casa Coll i la Casa Martell, des d’on sant Vicent Ferrer va predicar en les seves estades a la vila.

 

A la plaça de l’Església s’aixeca el temple parroquial de Sant Llorenç, notable exemplar renaixentista i barroc. Va ser construït durant la segona meitat del segle XVI. És un edifici de pedra, de nau única i volta de creueria, absis poligonal, amb una portalada al costat de migdia amb arc de mig punt, ornada amb dos escuts de Vilalba i datada el 1601. La portalada principal al costat de ponent, amb ornamentació plenament barroca, data del 1705 i va ser construïda sota la direcció de l’arquitecte Francisco Ibarguenz. Adossat a la façana hi ha l’esvelt campanar de pedra de 40 m d’alçària, de base quadrada, tres cossos i torre poligonal que el corona.

 

Prop seu hi ha la capella de la Mare de Déu de Gràcia, petit edifici amb portal adovellat que havia estat la primitiva església parroquial, construïda a mitjan segle XIII i que avui resta tancada al culte. Va ser edificada pels templers, com ho demostren els escuts esculpits a les arcades, i durant la primera meitat del segle XV es va construir a la testera una capella gòtica que contenia una taula pintada per Jacomart, avui desapareguda.

 

Es conserven encara restes del conjunt emmurallat i diverses cases de tipus senyorial, entre les quals destaca al carrer Major la coneguda com Casa de la Senyora, edifici molt significatiu, segurament residència dels comanadors de la vila, que té una façana de silleria acabada en una filera de finestres de mig punt i baixa barbacana de lloses de pedra amb dibuix geomètric.

 

Als afores de la vila, a llevant, hi ha l’antic indret conegut pel Calvari, amb alts xiprers i la capella de la Mare de Déu dels Dolors, edifici d’una nau i campanar d’espadanya amb un cos més petit adossat a l’entrada que va ser construït el 1724. Prop seu, i a l’entrada del fossar, hi ha les capelletes bessones de Santa Maria Cleofé i de Santa Magdalena.

 

Al turó del Calvari, l’any 2005, s’hi va inaugurar un jaciment arqueològic de la primera edat del ferro.

 

A l’extrem septentrional del terme, a la vall de les Comes, hi ha la capella de Sant Pau, troglodítica i bastida sota una balma, amb portal adovellat.